Mediació i Europa: els valors que la fonamenten
La mediació al context europeu: principis, cultura del diàleg i projecció de futur
Reflexió amb motiu del Dia Europeu de la Mediació (21 de gener)
Introducció: el mes de gener, un moment clau per parlar de mediació
Durant aquest passat mes de gener de 2026 s’ha celebrat a tot Europa el Dia Europeu de la Mediació, concretament el 21 de gener, una data que convida no només a divulgar aquesta eina de resolució pacífica de conflictes, sinó també a reflexionar sobre el seu paper creixent en les nostres societats, en els sistemes jurídics i en la cultura democràtica europea.
En aquests darrers dies, al voltant d’aquesta commemoració, s’han dut a terme nombroses activitats arreu del territori: conferències, taules rodones, jornades formatives, reunions institucionals, trobades professionals i publicacions divulgatives, totes elles amb un denominador comú: posar en valor la mediació com a instrument clau per a la resolució pacífica dels conflictes.
Diverses entitats i institucions hi han tingut un paper destacat, entre les quals el Consell de l’Advocacia Catalana, l’Il·lustre Col·legi de l’Advocacia de Barcelona (ICAB), el Col·legi de Doctors i Llicenciats en Filosofia, Lletres i Ciències, el Col·legi Oficial de Treball Social de Catalunya, la Universitat de Barcelona, l’Associació de Professionals de la Mediació de Catalunya (ACDMA), així com altres col·lectius professionals, universitats, administracions públiques i entitats diverses i també per Logos Media. Aquesta intensa activitat evidencia la importància creixent de la mediació i l’interès social, professional i institucional que desperta.
Més enllà d’una commemoració puntual, el mes de gener esdevé així una oportunitat per posar el focus en la mediació com a instrument essencial de convivència, cohesió social i accés a una justícia més humana, eficient i participativa.
En un context marcat per l’augment de la litigiositat, la sobrecàrrega dels jutjats, la complexitat de les relacions personals, familiars i professionals, i la necessitat de preservar la convivència, la mediació emergeix com una eina clau per transformar els conflictes en oportunitats de diàleg, enteniment i reconstrucció de vincles.
Aquest article pretén oferir una visió global, rigorosa i integrada de:
- Què és la mediació.
- Per què se celebra el Dia Europeu de la Mediació.
- Per què la mediació és especialment rellevant avui.
- Per què Espanya està impulsant decididament els MASC (Mitjans Adequats de Solució de Controvèrsies).
- Com aquesta aposta connecta amb la normativa europea i amb els principis fonamentals de la Unió Europea.
Què és la mediació?
La mediació és un mètode autocompositiu de resolució de conflictes mitjançant el qual dues o més parts, amb l’ajuda d’un tercer imparcial -el mediador o mediadora-, intenten arribar per si mateixes a acords consensuats que donin resposta als seus interessos, necessitats i preocupacions.
A diferència del procés judicial, la mediació situa les persones al centre, promou el diàleg i la comunicació, fomenta la corresponsabilitat en la presa de decisions, busca solucions duradores i sostenibles i preserva les relacions personals, familiars, veïnals o professionals.
La mediació no consisteix a decidir qui té raó, sinó a facilitar l’entesa mútua i ajudar les parts a construir solucions pròpies, transformant el conflicte en un espai de trobada.
Des del punt de vista jurídic, la mediació és un mètode autocompositiu de resolució de conflictes. Això significa que són les mateixes parts qui construeixen i acorden la solució al seu conflicte, amb el suport d’una tercera persona imparcial que no imposa cap decisió.
En canvi, parlem de mètodes heterocompositius quan la solució és adoptada per un tercer amb autoritat per decidir -com passa amb un jutge en un procés judicial o amb un àrbitre en un arbitratge-, encara que les parts no hi estiguin d’acord.
Per tant, la diferència essencial és que en els sistemes autocompositius (o monocompositius) la decisió neix de la voluntat de les parts, mentre que en els heterocompositius la decisió prové d’una autoritat externa que resol el conflicte per elles.
El Dia Europeu de la Mediació: origen i sentit
El Dia Europeu de la Mediació se celebra cada 21 de gener en commemoració de l’aprovació, l’any 1998, de la Recomanació R(98)1 del Consell d’Europa sobre la mediació familiar, un text pioner que va marcar l’inici del reconeixement institucional de la mediació com a instrument essencial per a la gestió pacífica dels conflictes.
Des d’aleshores, el Consell d’Europa i, posteriorment, la Unió Europea han anat desplegant un marc normatiu progressivament més sòlid, promovent la mediació familiar, civil i mercantil, penal i restaurativa, administrativa, escolar, comunitària i intercultural.
El 21 de gener és, per tant, una data simbòlica que celebra una manera diferent d’entendre la justícia: més humana, participativa, restaurativa i orientada a la convivència.
Per què la mediació és especialment important avui?
Vivim en societats cada vegada més complexes, diverses i interconnectades, on els conflictes ja no són excepcions, sinó una realitat estructural de la vida social.
- Saturació del sistema judicial
Els jutjats es troben sovint desbordats. Els temps de resolució s’allarguen, els costos emocionals i econòmics augmenten, i no poques vegades les sentències no resolen el conflicte real subjacent. La mediació permet oferir respostes més ràpides, flexibles i ajustades a les necessitats de les parts, tot contribuint a la descongestió dels tribunals.
- Complexitat relacional
Els conflictes familiars, veïnals, educatius i laborals impliquen emocions, relacions continuades i vincles personals que difícilment poden ser abordats de manera adequada mitjançant resolucions estrictament jurídiques. En aquest àmbit, la mediació —especialment la mediació familiar i comunitària— és, probablement, l’eina més adequada i eficaç.
- Cultura democràtica i participació
La mediació reforça la responsabilitat individual, la participació activa, l’empoderament ciutadà i la resolució dialogada dels conflictes, contribuint a la construcció de societats més cohesionades, madures i democràtiques.
Per què Espanya impulsa els MASC i la mediació?
En els darrers anys, i especialment amb la Llei Orgànica 1/2025, Espanya ha fet una aposta decidida per potenciar els Mitjans Adequats de Solució de Controvèrsies (MASC), entre els quals la mediació ocupa un lloc central.
Aquesta reforma respon a diversos objectius estratègics: modernitzar la justícia, afavorir una desjudicialització intel·ligent, complir els compromisos europeus i millorar la convivència social.
Especialment en els conflictes familiars i personals, la mediació es mostra com una eina especialment adequada, ja que permet preservar vincles, protegir menors, reduir el patiment emocional i construir solucions estables i duradores.
Una primera evidència quantitativa de l’impacte dels MASC a Espanya
Recentment s’han començat a conèixer algunes dades que permeten observar els primers efectes mesurables de l’aplicació dels Mitjans Adequats de Solució de Controvèrsies. D’acord amb informació difosa a partir de dades del Consell General del Poder Judicial, durant l’últim trimestre de 2025 la interposició de nous procediments civils s’hauria reduït en més d’un 30 % respecte del mateix període de l’any anterior. Aquest descens contrasta amb la tendència de creixement sostingut que es venia registrant en trimestres previs i s’interpreta, des de diversos àmbits institucionals i professionals, com una de les primeres conseqüències positives i quantificables de l’entrada en vigor de la Llei Orgànica 1/2025. La reducció de l’entrada de nous litigis als jutjats suposa un alleugeriment de la càrrega judicial i apunta cap a una progressiva consolidació d’una cultura de resolució dialogada dels conflictes, una evolució que és valorada molt favorablement per entitats i projectes formatius vinculats a la mediació i als MASC.
Mediació i Unió Europea: una connexió profunda
La mediació no és només una eina jurídica, sinó una expressió directa dels valors fundacionals de la Unió Europea i del seu projecte polític, social i cultural. Lluny de ser una opció marginal, la mediació forma part del nucli dur del model europeu de justícia, convivència i cohesió social.
- Els principis europeus que inspiren la mediació
L’article 2 del Tractat de la Unió Europea estableix que la Unió es fonamenta en els valors del respecte de la dignitat humana, la llibertat, la democràcia, la igualtat, l’estat de dret i el respecte dels drets humans. Aquests principis no són meres declaracions programàtiques, sinó criteris interpretatius i operatius que orienten tot l’ordenament jurídic europeu.
La mediació encarna aquests valors de manera especialment clara:
- Respecte a la dignitat humana, situant les persones al centre del procés.
- Llibertat de decisió, permetent que les parts construeixin per si mateixes les solucions.
- Democràcia participativa, fomentant el diàleg i la corresponsabilitat.
- Igualtat, garantint l’equilibri entre les parts.
- Estat de dret, assegurant processos estructurats, transparents i garantistes.
A més, la Carta dels Drets Fonamentals de la Unió Europea reforça aquest marc, especialment en relació amb el dret a la tutela judicial efectiva, la bona administració, la protecció de la vida privada i familiar i els drets dels menors, àmbits on la mediació ofereix respostes especialment adequades.
- La mediació en el dret europeu: de la recomanació a la política pública
Des de finals del segle XX, el Consell d’Europa i la Unió Europea han impulsat de manera sostinguda la mediació com a instrument estratègic de política pública. La Recomanació R(98)1 del Consell d’Europa sobre mediació familiar va marcar un primer punt d’inflexió, seguit de múltiples recomanacions sectorials.
Posteriorment, la Directiva 2008/52/CE del Parlament Europeu i del Consell, sobre determinats aspectes de la mediació en assumptes civils i mercantils, va suposar la consolidació normativa d’aquest impuls, establint un marc comú per fomentar l’accés a la mediació, garantir la qualitat del servei i facilitar l’execució dels acords.
Aquesta orientació europea ha estat determinant perquè molts estats membres, entre ells Espanya, reformessin els seus ordenaments interns per potenciar els MASC i, de manera destacada, la mediació. La normativa espanyola recent no pot entendre’s plenament sense aquest context europeu, que promou una justícia més dialogada, eficient, restaurativa i centrada en les persones.
- L’experiència d’altres països europeus: el cas d’Itàlia i altres models d’èxit
L’exemple més paradigmàtic de l’èxit de la mediació a Europa és, sens dubte, el d’Itàlia. Des de la introducció de la mediació obligatòria prèvia en determinades matèries (com ara propietat horitzontal, drets reals, successions, arrendaments, responsabilitat mèdica o contractes bancaris), el sistema italià ha experimentat un creixement espectacular.
Les dades mostren que Itàlia concentra anualment centenars de milers de procediments de mediació, amb taxes d’acord molt significatives, fet que ha contribuït de manera decisiva a reduir la litigiositat, alleugerir la càrrega judicial i millorar la qualitat de la resposta als conflictes.
Altres països com França, Bèlgica, Països Baixos, Alemanya, Portugal o els països nòrdics també han desenvolupat sistemes avançats de mediació, integrant-la de manera natural en els seus models de justícia i polítiques públiques. En molts d’aquests contextos, la mediació és percebuda no com una alternativa, sinó com una via preferent i culturalment arrelada de resolució de conflictes.
La mediació com a part del patrimoni cultural europeu
Aquest desenvolupament normatiu i pràctic reflecteix una convicció profunda: la mediació forma part del patrimoni cultural europeu. Europa, marcada històricament per la necessitat de reconstruir-se després de conflictes devastadors, ha fet del diàleg, la cooperació, la negociació i la cerca de consensos pilars fonamentals del seu projecte polític.
La mediació és una expressió contemporània d’aquesta tradició humanista, que entén el conflicte no com una amenaça, sinó com una oportunitat de creixement, transformació i cohesió social. En aquest sentit, promoure la mediació és reforçar el model europeu de convivència, basat en el respecte, la responsabilitat, la solidaritat i la pau.
Mediació, justícia restaurativa i futur
La mediació forma part d’un paradigma més ampli: el de la justícia restaurativa, que posa l’accent en la reparació del dany, la responsabilitat, la reconstrucció de relacions i la reconciliació social. Aquest model connecta profundament amb la tradició humanista europea i amb la necessitat de construir societats basades en el diàleg, el respecte i la convivència.
Conclusió: una aposta de país i de continent
Celebrar el Dia Europeu de la Mediació és reafirmar un compromís col·lectiu amb el diàleg, la pau social, la responsabilitat compartida i la cultura de l’acord.
La mediació no és una alternativa menor a la justícia, sinó una forma més avançada, madura i humana d’entendre-la. En aquest sentit, la connexió entre la normativa espanyola, el dret europeu i els principis fundacionals de la Unió Europea no és circumstancial, sinó profunda: la mediació és una expressió directa del projecte europeu de convivència, pau i cohesió social.
Logos Media, impulsant la cultura del diàleg
Barcelona, 1 de febrer del 2026
